FITOL

Dins dels lípids insaponificables (sense àcids grassos) distingim tres tipus, un d'aquests els isoprenoides o ternes. Dins dels isoprenoides tenim els diterpens (entre altres). Un exemple de diterpen és el fitol. 

Aquesta cadena hidrocarbonada amb restes de metil  (-CH₃) és un component de la clorofil·la i de les vitamines A, E i K.

Té, com totes les cadenes orgàniques basades només en C i H, un caràcter hidròfob. La cadena del fitol serveix per ancorar la molècula de clorofil·la en l'estructura amfipàtica dels complexos moleculars en què resideixen les clorofil·les.

L'àcid araquídic

                          Model en relleu:

☻També anomenat (IUPAC) àcid icosanoic, és un àcid gras saturat amb una cadena de 20 carbonis. És un constituent menor de l'oli de cacauet, del nom científic del cacauet (Arachis) prové el nom de l'àcid araquídic, també n'hi ha en petites quantitats a l'oli de moresc i a l'oli d'oliva. Es pot formar per hidrogenació de l'àcid araquidònic.

La reducció de l'àcid araquídic dóna alcohol araquidil.

Paper biològic del Zinc i el Molibdè

El zinc és essencial per als humans: intervé al metabolisme de proteïnes i àcids nucleics, estimula l'activitat de més d'un centenar d'enzims, col·labora al bon funcionament del sistema immunitari, és necessari per a la cicatrització de les ferides, intervé a les percepcions del gust i l'olfacte i a la síntesi de l'ADN. Aquest metall el podem trobar a la insulina, les proteïnes amb el motiu dit de zinc i a alguns enzims com la superòxid dismutasa.

El molibdè es troba en una quantitat important en l'aigua de mar en forma de molibdats (MoO42-), i els éssers vius poden absorbir-lo fàcilment en aquesta forma.
 Es troba en l'anomenat cofactor de molibdè com en distintes oxotransferases, amb la funció de transferir àtoms d'02 de l'H2O al mateix temps que es produeix la transferència de dos electrons. Alguns dels enzims que contenen aquest cofactor són la xantina oxidasa que oxida la xantina en àcid úric, l'aldehid oxidasa que oxida aldehids, així com amines i sulfurs en el fetge, la sulfit oxidasa que oxida sulfits en el fetge, el nitrat reductasa, important en el cicle del nitrogen en les plantes, etc.

Mètode científic

Procediment sistemàtic que té com a objectiu el coneixement.
Consta de les següents etapes:
 
   -Observació. Observació intel·ligent en que intentem entendre el que passa. Finalitza quan                   l'observador ha arribat al plantejament d'un problema que calia resoldre.
 
  -Formulació d'una hipòtesi. Plantejament de possibles respostes al problema, finalitza quan seleccionem una capaç d'explicar el problema plantejat (la que tinga més possibilitats de ser vàlida)
 
  -Experimentació. Dissenyar i dur a terme experiments (reproduïbles) per confirmar o descartar la hipòtesi plantejada. Inclou treball de camp amb enquestes. Els resultats del experiments depenen únicament de la variable independent (determinada i controlada per l'investigador). També tenim la variable dependent (varia en funció de l'anterior).
 
  -Anàlisi de resultats. Anotació, analització i estudi del resultats dels experiments.
 
  -Conclusions i establiment de lleis científiques. Si la hipòtesi es repetidament verificada es por procedir a enunciar una teoria o un model de funcionament.

Branques de la biologia

He tornat!

Benvinguts un altre any al meu bloc de biologia. Després d'unes merescudes vacances, torn amb moltes ganes de poder compartir amb vosaltres informació de biologia de 2º de Batxillerat

.

Convergència entre dues plaques oceàniques

Donada pel refredament i engruiximent de la litosfera oceànica a mesura que s'allunya de la dorsal, la subsidència tèrmica provoca la ruptura i la subducció espontània, es produeix a una certa distància del continent i s'estableix una subducció de litosfera oceànica sota litosfera oceànica. 
Característiques d'aquestes zones de subducció:
- La placa subduent s'enfonsa al mantell (gran inclinació).
- Té lloc un intens magnetisme (origina un arc d'illes a la placa encavalcant).
- Erosió tectònica (fregament de la placa subduent arranca trossos del l'encavalcant, arrossegats en    la subducció).
- Fusió del materials més fusibles que alimenta les cambres magmàtiques que, es manifesten quan ascendeixen com a activitat volcànica.
- La pressió exercida per la placa subduent no és molt gran (determina el seu torn). Dues característiques:
     * Sediments subduïts amb facilitat i no es forma un prisma d'acreció alt.
     * Formació d'una fossa oceànica molt profunda (fossa de Japó de 10554m, a Polinèsia de    
       10800m, etc).